HMS Illustrious (87)

HMS Illustrious (87)

(1942)
Drassana	Vickers-Armstrongs
Número assignat per la drassana	732
Lloc de producció	Barrow-in-Furness
Historial
Autoritzat	13 abril 1937
Col·locació de quilla	27 abril 1937
Avarament	5 abril 1939
Assignació	25 maig 1940
Retirada del servei	febrer 1955, febrer 1955
Operador/s    Royal Navy
25 maig 1940 – febrer 1956
Operador	Royal Navy
Destí	desballestament (novembre 1956)
Lema	«Vox non Incerta i No Uncertain Voice »
Característiques tècniques
Tipus	portaavions
Classe	Classe Illustrious
Desplaçament	23369 t (estàndard)
Eslora	225,6 m (LOA) 216,4 m (LWL)
Mànega	29,2 m
Calat	8,5 m
Propulsió	6 calderes Admiralty 3 turbines Parsons
Potència	110.000 CV
Velocitat	30 kn
Autonomia	10700 mn a 10 kn
Capacitat	1.299
Característiques militars
Armament	1940 16 canons de 4,5 posades (114 mm) (8 × 2) 48 canons de 2 lliures pom-pom (40 mm) (6 x 8) 1945 16 canons de 4,5 posades (114 mm) (8 × 2) 40 canons de 2 lliures pom-pom (40 mm) (5 x 8) 3 canons Bofors de 40mm (3 × 1) 38 canons Oerlikon de 20mm (19 x 2)
Sensors	radar tipus 79Z
Aeronaus	1940: 15 Fulmar i 18 Swordfish 1944 (Juny) : 42 Corsairs i 15 Barracuda II[1] 1945: 36 Corsairs i 21 Avengers 1947: Vampires
Equipament aeronaus	1 catapulta
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

El HMS Illustrious (87), el quart Illustrious de la Royal Navy britànica, va ser un portaavions que participà en la II Guerra Mundial. Era el vaixell principal de la portaavions classe Illustrious, que també incloïa el Victorious, el Formidable i el Indomitable.

L'Illustrious va ser construït per Vickers-Armstrongs a Barrow-in-Furness, botat el 1939 i comissionat el 16 d'abril de 1940. desplaçava 28.000 tones i podia portar 57 avions, incloent-hi entre 33 i 36 al seu hangar blindat^[2] (depenent del tipus). La capacitat de transport d'avions de l'Illustrious era menor que la del seu predecessor, l'Ark Royal, i també menor que els posteriors Indomitable i Implacable . L'altament blindat hangar era menor que el de l'Ark Royal, però després de modificar la coberta de vol i de començar a usar un aparcament permanent a la coberta, la seva capacitat per portar avions va incrementar-se.^[3]